EP

by Sam Destral

EP cover art

about

Sam Destral is a Catalan experimental songwriter. Influenced by krautrock bands like Can or Faust and folk artists like ... more Dylan, Cohen or Quimi Portet, his songs talk about blood, nightmares and murders, but about love and all the topics too.

This 2012 he's trying to release an EP each month. Yeah. less

contact / help

For help with downloads, click here.

For all other inquiries, click here.

Track Name: Diumenge sardanes
El foc, la pluja, calfreds
la cendra dels teus cigarrets
les teves rialles feien sortir el sol
la tarda que et vaig confessar que era boig

Els teus cabells, l'aire del cel
els teus llavis de sucre i mel
la teva mirada m'omplia de por
la tarda que vaig demanar-te el teu cor

La llum del teu rostre somrient
mentre en el meu llàgrimes, caient
les meves mans tristes demanant amor
la tarda que vas decidir dir-me no

Els crits, la sang, el punyal
gotetes fent néixer un bassal
el teu bonic rostre coneixent la por
la tarda que vaig aconseguir obrir-te el cor

La terra humida als meus peus
mirades innocents dels nens
Diumenge sardanes al parc dels petons
la tarda que vaig enterrar el meu amor
Track Name: Sense pedres, però sense roses, sense tempestes, però sense calma, sense mort, però sense vida
Estàs cansada de perdre, ja no vols jugar
Vols trencar tots els esquemes, depurar la ment
I viure la vida, sense regles, sense cap llei…

Agafa les teves coses, comença el camí
Cap aquell vell bosc verge que has de descobrir
On t’hi voldries perdre, oblidant el dia i la nit…

Sense pedres,
però sense roses,
sense tempestes,
però sense calma,
sense mort…
però sense vida

Així doncs apuja muntanyes i baixa’t els cels
Regira les nits, horitzons, cada racó de mar
I cerca ser lliure, més enllà per poder-ho ser aquí…

Sense pedres,
però sense roses,
sense tempestes,
però sense calma,
sense mort…
però sense vida

I arriba a la fi dels teus dies i digue’m que has vist
Si viure per viure la vida t’ha fet més feliç
Si adormint el teu cor aconsegueixes forjar-te un destí

Sense pedres,
però sense roses,
sense tempestes,
però sense calma,
sense mort…
però sense…

Així, si mai canvies de parer, vine a viure amb mi
I surt d’aquell lleig hivernacle de somnis incandescents
Saps que tindràs… una autèntica història d’amor

Plena de pedres,
però amb mils de roses,
patint tempestes,
dins de la calma.
Viurem la mort…
per trobar la vida.
Track Name: L'home que va matar l'home que treballava fent de gos
L’home que va matar l’home que treballava fent de gos
El mata i es queda tan ample
Ningú no li diu pas res de dolent, és més,
dos homes li’n donen les gràcies
I és que si no tenia traça en l’amor, ni els amics, ni en les arts
Qui se n’havia de preocupar?
I és que si s’ho anava muntant amb les dones dels altres
Quin, si no, podia ser el seu final?

L’home que va matar l’home que treballava fent de gos
arrenca el cotxe cap a casa
No pot evitar fixar la vista en un home amb un flemó a la galta esquerra que delira
I aquest no pot deixar de lamentar tota la mala sort que ha tingut durant el dia
No pot parar de plorar i cridar “per un queixal vaig perdre la vida!”

L’home que té un flemó a la galta esquerra i que delira
cau mort a la primera cantonada
Una dona que treballa a correus se'l mira i deixa anar un sospir d’indiferència
I és que si caus mort enmig del carrer, avui dia, senyal que eres ben poca cosa
I és que si fas deu milles per veure una bona armadura, estàs acabat

La dona que treballa a correus arriba a casa i troba el seu home al llit amb un altre home
Plora, i no perquè l’hagi enganyat, sinó perquè troba que això no és normal
I és que ella ha escoltat moltes cançons costumistes i no parlen d’homosexuals, ni transvestits, ni drogues, ni gent malalta o malformats o gent violenta o assassins, o gent bona que ofega les penes en alcohol
I això no és normal

L’home que se’n va al llit amb l’home de la dona de correus, treballa en un estanc
Ven tabac a dos xavals menors d’edat però molt bona gent i vells coneguts
I és que què s’ha de dir? Si es drogaran igual…
I és que què s’ha de fer? Si estem acabats…

La dona, mare d’un dels nens que compra tabac, llança monedes a l’home que demana caritat al mateix carrer on l’home que ven cupons dóna puntades de peu al gos de l’home cec que compra segells a l’estanc de l’home que se’n va al llit amb l’home de la dona de correus que, ara sí, pensa en el cos de l’home que tenia un flemó a la galta esquerra i delirava, en qui també pensa l’home que va matar l’home que treballava fent de gos mentre es mira al mirall i diu…

“Estem acabats”
Track Name: Cançó ingràvida (de Quimi Portet)
Me'n vaig, aquí tampoc no és a casa;
la dolçor dels teus besos m'havia enganyat.
No sóc fràgil, ho sento;
t'estimo de tot cor però viuré sense tu.

Roses pansides pels racons,
vestits de núvia apedaçats,
la clau i el duro del meu cor
i el futur s'ha tornat passat.

Me'n vaig, aquí tampoc no és a casa;
l'olor de la teva pell m'havia enganyat.
Potser sí que sóc fràgil;
però la meva fragilitat no és comercial.
Música, darrera amiga;
fes-nos savis i ingràvids, lliura'ns del dolor.
He d'anar-me'n a casa,
l'únic problema és que mai no l'he trobat.